bRONQUIOLITIS AL NADÓ

La bronquiolitis és una infecció pulmonar comú en nens petits i bebès que causa inflamació i congestió de les vies respiratòries distals, els bronquíols. La majoria de vegades la causa un virus.

La detectarem per símptomes semblants als de un refredat i després apareix tos, sorolls sibilants al pulmó i a vegades febre i dificultat per respirar. Sovint veurem canvis en la vitalitat i joc, alimentació i descans dels petits.

Per entendre què els hi passa als nostres petits, hem d’entendre l’aparell respiratori. De manera molt senzilla tenim vies de més grosses (via aérea superior) que desem

boca a la tràquea, se separaen bronquis principals i un cop dins de cada pulmó es van creant els bronquis secundaris, cada cop més estrets. Al final d’aquests hi ha uns saquets anomenats alvèols, que és on el nostre organisme fa l’intercanvi de gasos: agafem oxigen ambiental i expulsem diòxid de carboni.

És dins dels alvèols i els bronquis secundaris on s’acumula el moc, causat per la presència de virus al sistema respiratori dels petits, i dificulta l’intercanvi de gasos: això provoca un augment de la freqüència respiratòria del nen, sensació d’ofec i sorolls sibilants al pulmó que genera el pas de l’aire per una via que s’ha estretit per la presencia de secrecions.

Amb la fisioteràpia respiratòria, després d’una entrevista amb els pares o mares i una auscultació pulmonar del nadó o nen/a, aplica tècniques suaus sobre la caixa toràcica jugant amb la seva respiració o plor per aconseguir moure aquest moc situat a la via aérea de menor calibre cap a vies més grosses i ser expulsat a través del nas, boca o empassat. Acabant amb un rentat nassal. És important destacar que, els virus respiratoris colonitzen teixit respiratori i no per empassar la secreció estem infectant teixits digestius.

Tot i que la sessió aparentment no sembla agradable pels petits són tècniques molt suaus i controlades.

La fisioteràpia respiratòria està indicada en casos de refredat o congestió, no només en bronquiolitis.

Cal recordar que NO es pot realitzar sessions de fisioteràpia respiratòria si el pacient presenta febre, per lo que cal esperar aquesta baixi.

Anna Moretó Melero

Osteopata i fisioterapeuta especialitzada en pediatrià i fisioterapia respiratòria

els còlics i el reflux en el lactant

Els primers dies i mesos de vida per als nostres nadons no son gens fàcils, han d’adaptar-se ràpid a un nou món fora del ventre matern, al mateix temps les famílies han d’aprendre a entendre’ls, a les seves necessitats i als possibles problemes que puguin aparèixer.

Si parlem dels problemes més comuns en els nens lactants durant els primers mesos de vida, em de pensar en els còlics i en el reflux, els dos principals problemes relacionats amb l'alimentació en aquesta edat temprana.

Per ajudar als vostres infants, a part de passar per mans de la osteopatia pediàtrica, podeu potenciar el temps d’estar panxa avall (més val poca estona seguida però moltes vegades al dia), agafar-los amb tranquil·litat i sense tensió, agafar-lo panxa avall i buscar moviment rítmic que pugueu mantenir en el temps (rebotar al damunt de la fitball per crear un estímul mecànic diferent). Però sobretot intentar mantenir la calma i eliminar tots els agents estressos que puguin pertorbar a la criatura (sorolls estridents, nervis, olors fortes, canvis tèrmics, etc.)

S’ha de diferenciar del reflux en el lactant, que apareix sobretot després de l’alimentació i es calma amb posicions erguides (porteig, sedestació, agafar a coll) i genera un plor similar. Quan el nadó presenta simptomatologia (plor, agitació i/o vòmit), es fàcil detectar-ho. Hi ha un percentatge de bebès que presenten reflux de forma silent. Aquesta disfunció genera tres patrons fàcils de veure i que haurien de cridar l’atenció dels pares i mares:

- Extensió de tronc: el bebè busca posicions arquejant l’esquena per evitar que l’àcid estomacal arribi a la faringe.

- Llengua blanca: per acumulació de llet a la boca causada pel propi reflux.

- Desplaçament mentre dormen: són nadons que sovint es belluguen dormint i busquen tocar amb els peus l’estructura del bressol, per fer força i arquejar la columna.

En aquests casos, s’ha d’evitar la lactància com a eina per calmar el plor, ja que al moment millorarà, però al cap d’una estona tornarà a desencadenar l’episodi.

En aquest cas, us ajudarà mantenir el nadó en posició erguida (sempre evitant la sedestació forçada, si per si sol no és capaç de seure).

El porteig pot ser una bona eina, sempre i quan el propi moviment del portador no li accentuï el reflux (ho sabreu per l’actitud de la criatura). A nivell de lactància, potenciar posicions en les que el nadó no està del tot estirat, perquè pugui alimentar-se de forma més efectiva i evitar haver de donar el pit o el biberó moltes vegades seguides i amb poca eficiència alimentaria.

RECUPERA ELS BONS HÀBITS

Has tornat de vacances i no saps com tornar a enganxar el ritme d’una bona alimentació? L’estiu és una època en la que ens excedim, mengem gelats, prenem una cervesa, no tenim un horari regular per menjar... però setembre ja és aquí hi hem de tornar a agafar el ritme. I ara què? No saps com fer-ho per tornar a la rutina? tot el dia tens gana, ansietat i et venen de gust coses dolces? No t’amoïnis aquí tens uns consells per fer més fàcil la tornada:

1. No esperis a demà, avui és un bon moment per començar a menjar bé. Al setembre encara no s’ha acabat l’estiu, hi ha moltes hores de llum i estem més fora de casa, encara fa calor i venen de gust coses fresques com els gelats o la cervesa, de manera que sempre hi haurà alguna excusa per no començar a menjar bé. Així que no deixis per demà el que puguis fer avui. No cal que ho canviïs tot de cop, el que importa és que comencis avui mateix amb petits canvis que puguis complir i mica en mica tornar a uns hàbits més saludables.

2. Fes una bona compra. Omple la nevera de fruita i verdura. Tenir a la vista aliments saludables en facilitarà el seu consum. De la mateixa manera que ens ajudarà anar al supermercat amb la llista de la compra feta, així anem directes a les seccions que necessitem i evitem passar pels passadissos on hi ha aliments menys saludables.

3. Planifica la setmana. Planifica un bon menú i no deixis pas a la improvisació. Tenir una visió del que menjarem i necessitarem en una setmana ajuda a prendre millors decisions respecte al menjar. És més saludable, més variat, més nutritiu i ens ajuda a estalviar temps, ja que saber que menjarem fa que ens puguem anticipar al que necessitarem, deixar coses preparades o treure-ho del congelador a temps i evitar improvisacions. Quan improvisem tendim a prendre pitjors decisions respecte al que mengem.

4. Evita les restriccions. Treu-te la culpa de sobre. No podem canviar el que ja hem fet. El que importa és que farem a partir d’ara. Començar amb un canvi de dieta dràstic i restrictiu només farà que passis gana, estiguis de mal humor, amb falta d’energia i a la llarga pot ser contraproduent. Comença amb petits objectius que siguin senzills de complir, t’ajudin i t’animin i tot vindrà rodat. No és tracta de menjar més o menys sinó de fer-ho millor.

5. Fes esport i troba el teu equilibri. Fer esport ens ajuda a reduir l’estrès, descansar més bé, millorar la forma física, etc. però igual que amb el menjar fes-ho mica en mica, marca’t petits objectius assolibles i deixa lloc al descans, a seguir amb el llibre que havies començat a les vacances o a la última sortida abans d’acabar l’estiu. Unir aquests dos hàbits, menjar bé i fer esport, ens permetrà estar sans i sentir-nos millor. Troba el teu equilibri!

Espero que aquests consells et puguin ajudar a tornar a la rutina

amb energia aquest setembre. I si vols aprendre a menjar sa, vols perdre una mica de pes o necessites ajuda amb la organització del teu menú estaré encantada d’ajudar-te!